|
Mapa de la ruta |
|
L'Església de Sant Cristòfol. (al costat del cementiri) |
|
A la fi del segle XVII es va construir una nova església parroquial entre la de Sant Cristòfol del Campdevànol, anomenada "la Vella", (que veurem les seves ruïnes més endavant) i la població moderna, que fou consagrada l'any 1701.
Els motius cal buscar-los en la situació geogràfica, més propera al nou nucli de població situat en el punt de trobada de les valls dels rius Freser i Merdàs, i també per causa de les reduïdes dimensions de l'església antiga.
Consta d'una nau rectangular i capelles laterals, un petit campanar de base quadrada i rectoria adossada.
Sota la rectoria hi ha un pas obert que es va fer per conservar l'antic camí ramader que venia de Ripoll i seguia cap a Ribes de Freser.
S'hi féu missa fins al 1885, any en què es beneí l'església actual, situada dins del nucli urbà, també dedicada a Sant Cristòfol.
.
|
Detall del camí a seguir. |
Diverses flors que trobem pel camí.
|
Xicoira. |
|
Clavell de Pastor. |
|
Ruïnes de Can Xandri. |
|
El camí entre pi roig. |
|
1r panell informatiu. |
|
L'últim esforç abans d'arribar a l'ermita. |
|
Sant Pere d'Auïra. |
|
La parròquia de Sant Pere d'Auïra és coneguda des de l'any 1150. En les primeres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic dels selges XI i XII apareix esmentada com "santo petro de Auire" o "Auira". L'església actual fou reconstruïda al principi del segle XIII i consagrada el 6 de juny de 1935 pel bisbe de Vic, Bernat Calbó.
El temple és il·luminat per dues finestres, una al fons de l'absis i una
altra a la façana de migjorn, on hi ha oberta la porta, molt simple,
coberta amb un arc de mig punt. Cadascuna de les dues capelles té dues
espitlleres que completen la il·luminació de l'edifici.
L'església és un senzill edifici d'una nau rectangular amb volta de
canó, acabada en un absis semicircular, el qual s'obre directament a la
nau. Vora l'obertura de l'absis, a cada costat de la nau hi ha dues
capelles de planta rectangular, les quals donen a l'església una planta
en forma de creu llatina.
|
Vistes al Pedraforca. |
|
Zona d'esbarjo. |
Actualment s'hi celebra un aplec el diumenge desprès del dia de Sant Pere (si no és que sant Pere s'escau ja en diumenge), organitzat pels amics de Sant Pere d'Auïra, que radiquen a Campdevànol i tenen cura de la seva restauració i conservació.
|
2n panel informatiu. |
|
Sant Cristòfol, "La Vella" |
L'església de Sant Cristòfol surt esmentada en un document datat l'1 de desembre de l'any 987 que fa referència a un judici jurat. A les antigues llistes de parròquies del bisbat de Vic dels selges XI i XII, l'anomenen "Sto Xristoforo de Camp d'avana".
L'església, coneguda com "la vella", va ser la primera església parroquial de la població de Campdevànol. Situada dalt d'un turó de la banda de ponent del poble, era un notable edifici romànic, datat entre el segle IX i XII. Segurament durant el segle XII es va renovar i engrandir: van doblar internament els murs, van suprimir la teulada i les bigues, la van cobrir amb una volta de canó i hi van fer un absis nou que va substituir l'antic. Va ser utilitzada com a parròquia fins el segle XVIII.
Amb el pas dels segles, l'església restà abandonada: l'acció
destructiva del temps i les aigües ensorrà gran part de la volta i
seguiren caient les parets laterals, fins que caigués el mur interior,
tapiat durant la restauració feta el segle XII. Llavors quedaren al
descobert part d'unes pintures que l'arqueòleg i historiador Ramon
d'Abadal descobrí l'any 1909: eren restes d'una decoració pictòrica
romànica amb escenes del Gènesi, però per causa del seu malmès estat de
conservació en pocs mesos s'esborraren totalment.
Fins l'any 1939
es va poder conservar l'absis romànic, però fou destruït per una
explosió quan servia com a dipòsit de municions durant la guerra civil.
Actualment només en resten els murs perimetrals de poca alçada.
|
Font de Puigcorber. |
|
Interior del pou de la font. |
|
Creu de ferro sobre Campdevànol. |
|
Llegenda de la creu. |
|
Arribada de nou al punt de partida. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada