divendres, 27 de juliol del 2012

Presa de Cavallers (Vall de Boí)


La ruta al Wikiloc

Mapa de la ruta
Comencem la ruta al pàrquing que hi ha sota la presa.

Presa de Caballers.
Construïda durant la dècada de 1950 per augmentar la capacitat de recollida d'aigües de l'antic llac natural, la presa de Cavallers se situa a 1.782 metres d'altitud, en un bell paratge del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici.

Voregem l'estany per un camí pedregós encaixat entre altes parets de granit.



No és una travessa de bon caminar, doncs quasi sempre anirem per sobre les pedres.

 Superada la cascada de Riumalo, un cabalós salt pel qual el riu Noguera de Tor es precipita des de més de 20 metres d'altura, accedim a  una extensa superfície plana.

Travesant aquest pont, aniríem al Besiberri


La pleta de Riumalo, un magnífic planell per on serpenteja el riuet d'estany Negre, que conforma un dels racons més agradables del Parc Nacional.


La pleta de Riumalo.

Aquestes fites de fusta, ens guiaran tot el camí.

Grans roques de granit.


Estany Negre. (2.134 metres)
Té una superfície de 9  hectàrees  i 35 metres de fondària màxima.

Refugi de Ventosa i Calvell

Vista de l'estany negre des del refugi (2.215 metres.)
Ens arribem al refugi per comprar begudes pel camí.


Estany de Travessani (2.247 metres).
Superfície 11 hectàrees.
Des de els seus voltants es pot gaudir de les impressionants vistes: del Pic de Travessani i Agulles de Travessani a l'est, del Pics de Comalespada al sud, el Massís de Besiberri al sud-oest, de la Punta d'Harlé, el Pa de Sucre i la Serra de Tumeneia a l'oest, i del Montardo al nord.



Alguns gaudeixen fent això.

També hi ha estanys petits.

Vistes a l'estany de Travessani.





Estany de Mangades al fons. (2.379 metres)
Té una superfície de 8,4 hectàrees i 21 metres de fondària màxima.

Estany de Monges.
Fi del recorregut.
 El llac, d'origen glacial, està situat a 2.418 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes i té una superfície de 15 hectàrees. Drena cap a l'Estany de Travessani


De baixada, gaudim d'una altra perspectiva dels estanys.

Agulles de Travessani.



Ja tenim a la vista l'estany de Cavallers de nou, però a partir d'aquí, la pluja ens acompanyara el que resta de camí.
Arribem ben xops a l'aparcament.

diumenge, 22 de juliol del 2012

Sant Pere d'Aüira


La ruta al Wikiloc

Mapa de la ruta

L'Església de Sant Cristòfol. (al costat del cementiri)
A la fi del segle XVII es va construir una nova església parroquial entre la de Sant Cristòfol del Campdevànol, anomenada "la Vella", (que veurem les seves ruïnes més endavant) i la població moderna, que fou consagrada l'any 1701.
Els motius cal buscar-los en la situació geogràfica, més propera al nou nucli de població situat en el  punt de trobada de les valls dels rius Freser i Merdàs, i també per causa de les reduïdes dimensions de l'església antiga.
Consta d'una nau rectangular i capelles laterals, un petit campanar de base quadrada i rectoria adossada.


Sota la rectoria hi ha un pas obert que es va fer per conservar l'antic camí ramader que venia de Ripoll i seguia cap a Ribes de Freser.


S'hi féu missa fins al 1885, any en què es beneí l'església actual, situada dins del nucli urbà, també dedicada a Sant Cristòfol.

.
Detall del camí a seguir.
Diverses flors que trobem pel camí.
Xicoira.

Clavell de Pastor.


Ruïnes de Can Xandri.

El camí entre pi roig.

1r panell informatiu.

L'últim esforç abans d'arribar a l'ermita.

Sant Pere d'Auïra.
La parròquia de Sant Pere d'Auïra és coneguda des de l'any 1150. En les primeres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic dels selges XI i XII apareix esmentada com "santo petro de Auire" o "Auira". L'església actual fou reconstruïda al principi del segle XIII i consagrada el 6 de juny de 1935 pel bisbe de Vic, Bernat Calbó.


El temple és il·luminat per dues finestres, una al fons de l'absis i una altra a la façana de migjorn, on hi ha oberta la porta, molt simple, coberta amb un arc de mig punt. Cadascuna de les dues capelles té dues espitlleres que completen la il·luminació de l'edifici.


L'església és un senzill edifici d'una nau rectangular amb volta de canó, acabada en un absis semicircular, el qual s'obre directament a la nau. Vora l'obertura de l'absis, a cada costat de la nau hi ha dues capelles de planta rectangular, les quals donen a l'església una planta en forma de creu llatina.

Vistes al Pedraforca.


Zona d'esbarjo.


Actualment s'hi celebra un aplec el diumenge desprès del dia de Sant Pere (si no és que sant Pere s'escau ja en diumenge), organitzat pels amics de Sant Pere d'Auïra, que radiquen a Campdevànol i tenen cura de la seva restauració i conservació.


2n panel informatiu.

Sant Cristòfol, "La Vella"
L'església de Sant Cristòfol surt esmentada en un document datat l'1 de desembre de l'any 987 que fa referència  a un judici jurat. A les antigues llistes de parròquies del bisbat de Vic dels selges XI i XII, l'anomenen "Sto Xristoforo de Camp d'avana".
L'església, coneguda com "la vella", va ser la primera església parroquial de la població de Campdevànol. Situada dalt d'un turó de la banda de ponent del poble, era un notable edifici romànic, datat entre el segle IX i XII. Segurament durant el segle XII es va renovar i engrandir: van doblar internament els murs, van suprimir la teulada i les bigues, la van cobrir amb una volta de canó i hi van fer un absis nou que va substituir l'antic. Va ser utilitzada com a parròquia fins el segle XVIII.



Amb el pas dels segles, l'església restà abandonada: l'acció destructiva del temps i les aigües ensorrà gran part de la volta i seguiren caient les parets laterals, fins que caigués el mur interior, tapiat durant la restauració feta el segle XII. Llavors quedaren al descobert part d'unes pintures que l'arqueòleg i historiador Ramon d'Abadal descobrí l'any 1909: eren restes d'una decoració pictòrica romànica amb escenes del Gènesi, però per causa del seu malmès estat de conservació en pocs mesos s'esborraren totalment.
Fins l'any 1939 es va poder conservar l'absis romànic, però fou destruït per una explosió quan servia com a dipòsit de municions durant la guerra civil. Actualment només en resten els murs perimetrals de poca alçada.

Font de Puigcorber.

Interior del pou de la font.
Creu de ferro sobre Campdevànol.

Llegenda de la creu.

Arribada de nou al punt de partida.