divendres, 12 de juliol del 2013

Valle de Ordesa, ruta de los cazadores

La ruta al wikiloc
 
Mapa de la ruta.
Després de molts dies de no penjar cap ruta, (que n'hem continuat fent, però de poc interès), aquesta sí que em veig amb l'obligació de publicar-la.

Ens desplacem a la província d'Osca, a la població de Torla, i ens allotgem a l'hotel Ordesa.

A l'estiu, l'accés a la Pradera d'Ordesa està restringit a vehicles particulars i no queda altre remei que pujar en autocar.

Agafem el primer del dia, a les 6 del matí, per no trobar-nos amb l'aglomeració de gent que pujarà més tard.  

 

Comencem a caminar a les 6,30 del matí, amb la primera claror del dia. Seguim en els primers metres un camí ample i adaptat.

Creuem el riu Arazas per aquest bonic pont de fusta.

Deixem el camí anteriorment esmentat per continuar per un costerut corriol (senda de los cazadores).

A mida que guanyem alçada, les impressionants vistes comencen a aparèixer davant nostre.

La pujada és dura i perillosa per la inestabilitat del terreny, que posa a prova els reflexos de la Mª Carme,  en haver de sortir corrent d'una esllavissada de pedres possiblement provocada per les fortes pluges del dia anterior.

L'últim esforç abans d'arribar al petit refugi i mirador de Calcilarruego.

El petit refugi estava ocupat per una tenda muntada en el seu interior.

La balconada del mirador amb el Circo de Cotatuero al davant.

Mirant el tros pujat.

700 metres més avall ens queda la Pradera d'Ordesa i lloc d'inici.

El pico Descargador de 2.627 metres.

Comencem a caminar per l'anomenada Faja de Pelay.

I no parem de gaudir de l'espectacle de l'entorn.


Un altre detall del camí que anem seguint. 

El veieu, camuflat entre les pedres.

La segona barraca - refugi.

Esmorzem en un lloc privilegiat.

Davant nostre, el Monte Perdido de 3.355 metres.

La Punta Tobacor de 2.751 metres a l'esquerra i el Tobacor de 2.769 metres a la dreta.


Al fons el Circo de Soaso, per on farem el camí de tornada.

Aquí s'aprecia la Faja de Pelay, per on hem passat fins ara.

En arribar a la vall, ens trobem un munt de voltors.

Per alguna raó que desconec, s'apleguen a les tarteres.

Ja veiem la Cola de Caballo al fons.

Últims metres.

La fabulosa Cascada de la Cola de Caballo a 1.800 metres d'altitud.

El camí de tornada és molt senzill i planer, de fet és el que fa gairebé tothom per anar i tornar.

L'aigua brolla de qualsevol lloc.


El riu Arazas, cada cop és més cabalós.

Les gradas de Soaso.



També hi trobem moltes orquídies.



Detalls del camí de tornada.

Passem pel mig d'una gran fageda.

Anem deixant al nostre pas multitud d'espectaculars salts d'aigua.



Una placa que identifica el lloc com a patrimoni mundial.

L'última orquídia del camí.

L'arribada de nou a la Pradera.

dissabte, 30 de març del 2013

Roques encantades.

La ruta al Wikiloc

Mapa de la ruta.

Comencem la ruta en el punt geogràfic 42.04940º N, 2.48231ºE, uns metres abans de La Devesa, a la carretera C-153 d'Olot a Vic.

Anem per una pista ampla gaudint de la vista dels grans prats verds de pastura del nostre voltant.

Deixem la pista ampla per agafar un corriol en suau pendent.

Seguirem en direcció al Santuari.

Arribant per darrere al Santuari.

Font del Santuari de la Salut.



Santuari de la Mare de Déu de la Salut.
El Santuari està situat a la serralada del Collsacabra, a 1050m sobre el nivell del mar.

La Mare de Déu que hi ha al costat de la font.



Des de la balconada podrem contemplar una gran vista panoràmica: les Gavarres, Girona, el Montgrí, Rocacorba, el golf de Roses, Finestres, el santuari del Mont, el Bassegoda, el Canigó, el Comanegra, el Puigmal... i els pobles veïns de les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallarols i Sant Esteve d'en Bas entre altres.



Com que les portes estaven tancades, ens veiem obligats a fer la foto de l'interior a traves de les portes de vidre.

Encreuament de camins.

Un gran bolet en una soca.

Personatges que podem trobar en les nostres passejades.

En arribar a les roques encantades, trobem uns cartells informatius que ens fan cinc cèntims dels personatges que podem anar trobant pel bosc, follets, martinets, dones d'aigua, fades ....

...i com no, les bruixes.

La llegenda i el que diuen els geòlegs.

Les roques encantades.
Diuen les llegendes que fa molts anys, el dimoni habitava en aquest indret i dormia sota una d'aquestes roques.

Aprofitem per esmorzar en aquest indret.



La boira comença a baixar i fa que les llegendes cobrin vida.

Passem pel costat d’una bassa i entrem a l'Arrencat de la Jaça.


Creuem aquest cabalós rierol gracies a les últimes pluges caigudes, poc abans de la fi de la ruta d'avui.